XARXA - ALIADES
ACER - ASSOCIACIÓ

Objectius 

1. Fomentar accions per a la protecció i conservació de la biodiversitat urbana, en especial de la fauna protegida que habita en les edificacions dels entorns urbans i rurals.

2. Donar a conèixer la importància de preservar les espècies de la fauna protegida del nostre entorn proper, així com divulgar la seva biologia i beneficis per a l’entorn i els ecosistemes, a més dels serveis ecosistèmics que realitzen.

3. Impulsar la cultura de la corresponsabilització ciutadana per a la millora ambiental mitjançant la implicació en la presa de decisions, cerca i aplicació de solucions, i seguiment i avaluació dels resultats assolits.  

Informació del projecte

Projecte

Diverses espècies de fauna protegida utilitzen les edificacions urbanes, en concret algunes estructures en particular, com ara ràfecs, cavitats, mitgeres, forats de ventilació, teulats. Les espècies lligades a aquests ambients estan en una situació cada vegada més difícil, doncs els edificis són cada vegada més estancs i les persones no sempre estan disposades a conviure-hi. Entre les espècies que utilitzen edificacions però tenen poblacions urbanes molt minoritàries respecte a les naturals, trobem falcons, xoriguers, òlibes, mussols, gralles... Però la situació és en especial delicada per a les espècies que tenen la major part dels efectius en entorns humanitzats, com ara les orenetes (comuna i cuablanca), falciots (negre i pàl·lid), el ballester i diverses espècies de ratpenats. Malgrat la normativa protegeix aquestes espècies i els seus llocs de nidificació i refugi, tant si és època de cria com si no, les persones i en especial les actuacions en els edificis no sempre compleixen la normativa en aquest sentit ni garanteixen la seva conservació. Cal destacar a més, la importància d’aquestes espècies, la majoria insectívores, en afavorir un entorn més saludable per a les persones, atès el control que exerceixen sobre diverses espècies d’insectes.

Per aquest motiu, és necessari aplicar solucions a les obres o conflictes que afectin colònies de cria d'aquestes espècies, habilitant nous espais o bé conservant les colònies existents, compatibilitzant-los amb les necessitats de les persones.

Per assolir aquest objectiu principal és imprescindible implicar i empoderar les veïnes i veïns, mitjançant la sensibilització, informació i formació, i sobretot en l’empoderament per a la cerca i aplicació de solucions, en el seguiment dels resultats assolits i l’avaluació dels efectes beneficiosos de les actuacions realitzades, tant per a la fauna protegida com per a les persones.

La majoria d'aquestes espècies són insectívores, i es mengem els insectes perjudicials que també viuen en els nostres jardins i horts, com les cotxinilles, el pugó, la mosca blanca... D'aquesta manera, podem acabar de manera natural amb les plagues sense la necessitat de recórrer a pesticides i altres productes contaminants.

Antecedents

Aquestes espècies nidificaven en cingleres, i en l’actualitat les construccions humanes no deixen de ser per a ells cingleres, llocs d’on cada vegada més se’ls foragita atesa la creixent activitat humana al medi natural.
Com a alternativa doncs, han trobat en els entorns humanitzats grans avantatges en disposar de forats o aixoplucs per fer front a les inclemències i als predadors.
La colonització de les zones urbanes és de fa segles en algunes espècies com les orenetes i i els falciots, i molt recent en altres com el ballesters, per als que la població urbana representa ja el 60% de la totalitat dels efectius.
Així doncs, podem afirmar que en l’actualitat pràcticament totes les orenetes comunes i cuablanques, els falciots i la majoria de ballesters nidifiquen en construccions humanes.
No obstant, i malgrat la normativa vigent esmentada en l’apartat anterior, i malgrat els grans beneficis que ens aporten (un sol individu, segons l’espècie, pot arribar a consumir de 500 a 5000 insectes diaris), les zones urbanes comencen a ser llocs inhòspits per a aquesta fauna.
Els motius són diversos:
a) Edificis cada vegada més estancs, sense cavitats ni coberts, o amb elements perillosos per a la fauna.
-Els sistemes i materials de construcció canvien (no cal fer cobertes ventilades en haver-hi millors aïllants).
-Les façanes tenen menys lleixes i ràfecs.
-Ja no s’usa el clàssic envà pluvial amb la càmera d’aire i forats, i els existents s’estan enderrocant i substituïnt per sistemes sense cavitats.
-En les rehabilitacions de façanes es tapen els forats o es fan obres en plena temporada de cria, quedant alguns individus atrapats a les cambres.
- Alguns materials o actuacions esdevenen trampes mortals, com ara els forats de sortides de fum no protegits que duen a un extractor (si entren no en poden sortir).
-Persianes recollides (forats on poden criar), que després s’obren destruint niu i matant el contingut.
-Us del vidre com a paret (principal causa de mortalitat per xoc!!!!). Algunes marquesines, pantalles acústiques o aparadors de vidre que causen una mortalitat contínua, existeixen possibles solucions que cal aplicar en cada cas.
- La instal·lació de punxes per evitar accés d’ocells a superfícies o cavitats són sovint trampes mortals per a la fauna protegida

b) Actuacions de rehabilitació d’edificis i obres, en ocasions provocant la mortalitat directa d’adults, polls o ous.
La rehabilitació de façanes amb nius en plena temporada de cria és una constant. En aquests casos l’obra es pot aturar, atès que no es poden afectar les espècies protegides i, per tant, s’intenta arribar a un pacte.

c) Manca de tolerància de les persones
Alguns veïns es queixen de la brutícia dels nius, o els sorolls. En ocasions s’inhabiliten cavitats per evitar l’entrada de coloms, però amb aquestes actuacions s’està impedint la nidificació i refugi d’espècies de la fauna protegida. Existeixen solucions per evitar l’entrada de coloms però conservant la cavitat a disposició de la fauna protegida.

Normativa

La normativa relativa a la protecció de la fauna salvatge autòctona que habita el medi urbà i rural objecte d’aquest document és la següent:

Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.
Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad
Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal
Real Decreto 139/2011, de 4 de febrero, para el desarrollo del Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial y del Catálogo Español de Especies Amenazadas.

Atenent a aquesta legislació vigent, no és permès:
- Retirar el seus nius dins o fora del període reproductiu (encara que no hagin fet la posta).
- Inhabilitar cavitats que estiguin utilitzant per a la cria o el recer (ja sigui en època de cria o fora del període reproductiu)
- Retirar ous, cries o adults.
- Posar impediments a l’accés als llocs de nidificació o refugi que estiguin sent utilitzats.

Les prohibicions anteriors s’han d’aplicar per defecte. Excepcionalment i per causa molt justificada, es pot autoritzar la retirada de nius, la inhabilitació de cavitats, la retirada d’ous, cries o adults, o l’impediment de l’accés dels animals, de forma restringida i respectant en tot moment les condicions establertes. Per a totes les actuacions (sense excepció) que puguin afectar espècies protegides, cal informar prèviament a l’Administració i sol·licitar autorització al Departament de Territori i Sostenibilitat. Es pot autoritzar excepcionalment l’actuació, atenent a les excepcions a les prohibicions establertes en l’article 61.1 de la ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad.

Segons preveu la normativa i com s’està recollint en els procediments per a l’atrogament de llicències d’obres que afecten els indrets de cria d’aquestes espècies, cal primer de tot detectar la presència d’aquestes espècies en les estructures on es preveu actuar, susceptibles d’acollir colònies de cria. Una vegada realtizada la prospecció, que requereix expertesa i coneixement de l’espècie, cal preveure les mesures per compatibilitzar l’actuació amb la continuïtat de l’estructura que acull l’espècie protegida, o en cas contrari aplicar mesures per compensar la pèrdua de l’indret de cria. Els experts de l’entitat realtizaran la tasca de prospectar l’estructura per valorar la presència d’espècies protegides, així com el disseny i assessorament en les mesures òptimes per a la seva compatibilització i/o compensació. Amb els recursos associats a aquesta font de finançament es podran finançat algunes de les mesures necessàries per a la compatibilització i compensació de llocs de nidificació, ja sigui amb dissenys adaptats a cada necessitat, o bé, si s’escau, amb la instal·lació de caixes-niu o caixes-refugi.

Design your own web page with Mobirise