Biologia de les espècies.

Aquestes espècies nidificaven en cingleres, i en l’actualitat les construccions humanes no deixen de ser per a ells cingleres, llocs d’on cada vegada més se’ls foragita atesa la creixent activitat humana al medi natural.
Com a alternativa doncs, han trobat en els entorns humanitzats grans avantatges en disposar de forats o aixoplucs per fer front a  les inclemències i als predadors.
La colonització de les zones urbanes és de fa segles en algunes espècies com les orenetes i i els falciots, i molt recent en altres com el ballesters, per als que la població urbana representa ja el 60% de la totalitat dels efectius.
Així doncs, podem afirmar que en l’actualitat pràcticament totes les orenetes comunes i cuablanques, els falciots i la majoria de ballesters nidifiquen en construccions humanes.
No obstant, i malgrat la normativa vigent esmentada en l’apartat anterior, i malgrat els grans beneficis que ens aporten (un sol individu, segons l’espècie, pot arribar a consumir de 500 a 5000 insectes diaris), les zones urbanes comencen a ser llocs inhòspits per a aquesta fauna.
Els motius són diversos:
a) Edificis cada vegada més estancs, sense cavitats ni coberts, o amb elements perillosos per  a la fauna.
-Els sistemes i materials de construcció canvien (no cal fer cobertes ventilades en haver-hi millors aïllants).
-Les façanes tenen menys lleixes i ràfecs.
-Ja no s’usa el clàssic envà pluvial amb la càmera d’aire i forats, i els existents s’estan enderrocant i substituïnt per sistemes sense cavitats.
-En les rehabilitacions de façanes es tapen els forats o es fan obres en plena temporada de cria, quedant alguns individus atrapats a les cambres.
- Alguns materials o actuacions esdevenen trampes mortals, com ara els forats de sortides de fum no protegits que duen a un extractor (si entren no en poden sortir).
-Persianes recollides (forats on poden criar), que després s’obren destruint niu i matant el contingut.
-Us del vidre com a paret (principal causa de mortalitat per xoc!!!!). Algunes marquesines, pantalles acústiques o aparadors de vidre que causen una mortalitat contínua, existeixen possibles solucions que cal aplicar en cada cas.
- La instal·lació de punxes per evitar accés d’ocells a superfícies o cavitats són sovint trampes mortals per a la fauna protegida

b) Actuacions de rehabilitació d’edificis i obres, en ocasions provocant la mortalitat directa d’adults, polls o ous.
La rehabilitació de façanes amb nius en plena temporada de cria és una constant. En aquests casos l’obra es pot aturar, atès que no es poden afectar les espècies protegides i, per tant, s’intenta arribar a un pacte.

c) Manca de tolerància de les persones
Alguns veïns es queixen de la brutícia dels nius, o els sorolls. En ocasions s’inhabiliten cavitats per evitar l’entrada de coloms, però amb aquestes actuacions s’està impedint la nidificació i refugi d’espècies de la fauna protegida. Existeixen solucions per evitar l’entrada de coloms però conservant la cavitat a disposició de la fauna protegida.

 

 

 

Problemàtica.

   

Ballester mort, encastat en unes punxes que tenien per finalitat impedir l’accés d’ocells a les cavitats d’una coberta.

   
Orenetes cuablanca intentant fer el niu entre les punxes instal·lades en una façana per impedir la seva nidificació.